La vida i un moble d’Ikea

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cop les llums no s’apaguen al Centre Cívic Urgell, i per la porta entren tres amics carregant una capsa de cartó. Que millor manera d’oblidar un amor que muntar un moble d’Ikea?

“Una pizza si us plau” demana per telèfon un dels tres i tot seguint comencen a muntar l’armari. Els caragols estan col·locats de forma endreçada segons el seu nom i les diverses peces recolzades sobre el terra. Tot està preparat per iniciar el bricolatge seguint les ordres del fulletó d’instruccions de l’ANEBODA, el moble més econòmic i més venut d’Ikea.

I mentre encaixen una paret amb una altra parlen sobre series i pel·lícules, i sobre llibres i vídeos de YouTube. I és que muntar un armari d’Ikea, malgrat sembla fàcil, porta el seu temps.

I durant aquest temps els joves parlen del passat, del present i del futur. D’estar perdut i aprendre a trobar-se. De com robar un moble d’Ikea o no cometre l’error de pagar amb targeta i de la vida, perquè qui no s’ha pegat quan era jove? Reflexions en clau d’humor que van fer que el públic del Centre Cívic Urgell no deixés de riure ni un moment.

I la pizza arriba. I amb ella, el moment de parlar dels somnis. Salvar un nen del foc, anar en Globus, saltar des del telefèric de Montjuïc al mar o tenir molts diners. I entre tantes reflexions, també va sortir el Faust de Goethe i la vida com una recerca continua d’intensitat, com la recerca infinita de la felicitat absoluta. Una felicitat que potser no la proporciona res del que hi ha en aquest món. Un plaer que potser només proporciona allò que aconsegueixes tu mateix amb el teu esforç. Encara que només sigui muntar un moble d’Ikea.

La música i les llums també juguen un paper fonamental. Coreografies, ombres i molta marxa són el complement perfecte a la paraula.

Tot plegat fa que Aneboda the show sigui un espectacle intergeneracional amb el qual tothom d’alguna manera pot sentir-se identificat. Una obra d’avui, del segle XXI, tant pels efectes especials com per les reflexions que s’hi generen. Una obra molt divertida i un pèl absurda com la vida.

Laura Lázaro Santos

Potser també t’interessa:

El públic defineix “Aneboda the show” com una obra entretinguda

Ireneu Tranis: “Som nosaltres fent de nosaltres mateixos, encara que una mica caricaturitzats”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s