Quan no saps què és realitat i què és ficció

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Ja no sé si estem fent teatre o és la vida real” deia en un moment de l’obra l’Anabel Castan al Centre Cívic Sagrada Família. I amb aquesta frase, d’alguna manera, resumia l’essència de Mambo. Perquè l’espectacle parla de la vida real, del teatre i dels límits entre la ficció i la realitat. Però, també de com una parella es comporta de tal manera que en alguns moments sembla que estan fent teatre. I, de fet, n’estan fent. O no.

I amb aquesta controvèrsia és com comença l’espectacle: ella, representada per Anabel Castan, diu que l’obra es basa en fets reals. I ell, interpretat per Dani Arrebola, diu que no. I discuteixen. I no paren de discutir fins que l’obra acaba. Un cop i un altre. I la majoria de vegades, per tonteries. Ella es vol divorciar, però ell no. I es retreuen tota una vida junts. Ella diu que en la relació hi ha coses essencials que no funcionen, que tenen caràcters incompatibles i que la vida que porten no té res a veure amb la felicitat. En canvi, ell diu que és ella que ho complica tot, que estan fets l’un per l’altre i que pel bé de la relació i dels dos fills que tenen en comú han de seguir junts. I ho repeteixen vàries vegades durant tot l’espectacle. En diferents paraules i en diferents moments. I entremig, segueixen discutint per tonteries. I discuteixen tant que entren en un constant bucle, del qual no en troben sortida. Es tracta d’una relació tòxica, que els enganxa tant que segueixen junts: i és que, ella encara que es vulgui divorciar, no marxa i ell, encara que discuteixi en tot moment, no es vol divorciar.

Però, tot i que la majoria de vegades aquestes discussions siguin tan exagerades i absurdes que facin riure al públic, aquest també s’hi acaba identificant. Perquè tothom en algun punt hi veu un sentiment o una situació viscuda. I és que Mambo aconsegueix reflectir una realitat que, d’una manera o d’una altra, resulta coneguda. El públic, més enllà d’això, hi juga un paper clau: perquè els actors aconsegueixen aproximar-se a ell en determinats moments de l’obra. A partir d’improvitzacions i trencaments d’escena, Mambo introdueix el metateatre perquè l’espectador no oblidi que, en el fons, es tracta d’una obra de teatre. Encara que, per un moment, tot sembli real.

Aina Fortuny Ruiz

Potser també t’interessa:

El rol de la dona a “Mambo” sorprèn el públic

Dani Arrebola: “Són coses molt exagerades, però venen matrimonis que s’hi veuen reflectits”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s