La història de moltes dones, i moltes persones

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Os voy a explicar la travesía que todos haremos una vez en la vida” va dir en un moment de l’obra la Sarina Röhr a la Casa Elizalde. I d’això, en definitiva, tracta La vida de una mujer: del camí de la vida. Però, del camí de la vida d’una dona, que és una mica diferent a la d’un home.

Però, tot i que l’obra se centra en explicar les anècdotes i experiències de la protagonista, una finlandesa que va aterrar a Barcelona fa uns 20 anys, no només parla d’ella. La vida de una mujer parla de qualsevol dona i dels sentiments que acompanyen les diferents etapes de la seva vida. Amor, por, nostàlgia, tristesa són algunes emocions que es poden apreciar. Però, de fet, la gran quantitat de metàfores i símbols que construeixen l’espectacle fan que cada persona la rebi i entengui de forma diferent. I d’aquesta manera, tothom, tant homes com dones, és capaç d’identificar-se amb ella en un moment o altre de l’espectacle.

“He necesitado todos estos años para explicar mi historia” deia la Sarina més endavant i a partir d’aquí, introduïa els seus records d’infantesa i joventut. I així, també aprofitava per mostrar que la situació de la dona als països nòrdics és ben diferent a la nostra. Allà, la igualtat de gènere està molt més fixada en la societat i per tant, lluny de ser una lluita, es tracta d’una realitat.

Però, l’obra no se centra en aquesta diferència, sinó que el que vol mostrar és que, al final, les dones, i també els homes, siguin del nord o del sud, de l’est o de l’oest, tenen una vida bastant igual. Per això, es construeix a partir d’un constant joc de llums i gestos, que la converteix en una peça molt visual i al mateix temps, universal. Així, es fa ús d’un llenguatge que es pot entendre arreu del món, i amb el text passa una cosa molt similar, ja que la protagonista parla en més de quatre idiomes quasi cada cop que obra la boca. Però, més enllà d’això, aquesta universalitat sobretot s’aconsegueix amb les emocions que tracta l’obra. Perquè, en definitiva, són aquestes les que fan que homes i dones, visquem on visquem, siguem iguals.

Aina Fortuny Ruiz

Potser també t’interessa:

Sarina Röhr: “Vinc del nord i allà la societat és matriarcal”

“La vida de una mujer” sorprèn el públic de la Casa Elizalde

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s