Elisabetta és la història d’amor de Giuseppe Tartini, un gran compositor i violinista italià, i Elisabetta Premazore. Les llums s’apaguen i Tartini comença a explicar-nos la seva història. Després de cada relat, sobre l’escenari Neus Elfa i Mireia Vila representen el que el compositor ha exposat a través de la música clàssica i la dansa contemporània. I el violí és el gran protagonista. Amb una combinació de ball, música i ombres, Elisabetta aconsegueix captivar l’espectador. Sí, ombres. Sobre l’escenari una gran tela blanca permet a les actrius realitzar jocs d’ombres de gran bellesa visual. En conjunt és una representació dolça, delicada i sensible.
Elisabetta Premazore era una dona complexa, força més jove que el compositor i filla d’una família humil de Pàdua. L’amor entre el músic i la noia va trobar-se amb molts obstacles. De joves s’enamoren en un instant fugaç i creuen que el seu amor és tan fort que podran amb tot. Es casen en secret i ell ha de fugir després de ser acusat d’haver-la raptat. I aquí neix el primer problema, Tartini no pot evitar sentir rencor cap a Elisabetta perquè ella sap dir-li adéu. La música i el violí es converteixen en el seu consol.
Però amb el temps les coses canvien, ella li demana que torni i marxen a Venècia. Així l’obra mostra aquell estira i arronsa de l’amor. Ara tu, ara jo. Reflexiona sobre intentar estimar i no saber com fer-ho. Elisabetta i Tartini mai recuperen l’amor després d’aquell casament secret. Es produeix entre ells un progressiu allunyament, l’amor va morint de mica en mica i la música es converteix en una forma abstracta de consolidar la relació. S’enganyen mútuament, amb altres i a ells mateixos, però segueixen junts tota una vida.
En la història de Giuseppe Tartini i Elisabetta Premazore no hi ha bons ni dolents. El seu amor no és l’amor ideal que sovint mostren les pel·lícules. La seva és una història real. La història dels entrebancs d’un amor humà.
Potser també t’interessa:
Butaca de franc 