La importància de les paraules per transmetre els missatges

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb les paraules es poden fer moltes coses, però, sobretot transmetre missatges. Tot i així, a vegades, pot passar que les paraules no s’adeqüin completament a la realitat i que per tant, el missatge transmès no sigui del tot veritat. D’això és del que va parlar Sous la plage a la Casa Elizalde.

La sala estava plena de gent. I tothom, a través d’un espectacle crític, va poder descobrir o reafirmar que els missatges que rebem sobre els refugiats no mostren realment el que passa. Mohammad Bitari, un periodista sirià, explica des de la seva pròpia experiència la situació que viuen. I ho compara en tot moment amb els discursos que es produeixen des d’Europa i els seus dirigents. Així, a partir d’imatges, vídeos i àudios, es va construint una línia que vol ser crítica amb la situació existent. L’ús de diferents formats converteix l’obra en multidisciplinària i amb l’ajuda d’això, es presenta una perspectiva nova sobre la problemàtica dels refugiats.

Sous la plage està formada per cinc parts, que narren d’històries situades en espais diferents: “El Caire”, “Berlín”, “el Mediterrani”, “París” i “La presó.” I en totes elles, es reflexiona sobre la figura dels refugiats. “Nunca sentí que me llamaban verdaderamente refugiado hasta que llegué a Europa” deia Mohammad en un moment de l’obra. I a continuació, manifestava: “Yo no soy Mohammad, no soy periodista, no soy escritor. Soy refugiado.” Però, el protagonista no només parla del seu propi testimoni, perquè l’espectacle també discuteix la visió que els mitjans de comunicació donen del problema. I, en aquest sentit, vol recalcar que la crisi dels refugiats és més una crisi dels europeus, que dels sirians i que no s’hauria de parlar tant de la part humanitària, sinó més de la política.

En definitiva, Sous la plage qüestiona les paraules que s’utilitzen per crear un discurs determinat sobre els refugiats. Però, en la recerca d’aquest objectiu, potser sorgeix un problema amb les paraules. Perquè l’espectacle obre tantes reflexions que amb les paraules que utilitza no aconsegueix aprofundir i explicar-les bé totes.

Aina Fortuny Ruiz

Potser també t’interessa:

Marc Villanueva: “Ningú s’ha aturat a pensar què hi ha darrere els refugiats”

“Sous la plage” fa reaccionar el públic de la Casa Elizalde

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s