L’amor pas a pas i amb molta gràcia

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A poques obres un nen petit s’ho ha passat tan bé, ha picat de mans, ha rigut i en acabar l’obra ha preguntat als actors si treurien un disc. La resta, mitjana d’edat d’uns seixanta anys. “És una obra per a tots els públics”, diu l’actriu Edurne Arizu. Tot i que també es pot dir Olívia, tal i com s’anomenava la personatge que representava en aquest espectacle. “Jo tinc molts noms”, diu entre riures. L’Olívia toca l’acordió, canta i porta una flor al cap i una faldilla de color negre no gens discreta. I en aquesta història, s’enamora de l’Olivier, un noi amb barret, corbata de llacet i extremadament expressiu, i que interpreta amb molta gràcia en Txus Eguílaz. I aquests dos personatges, sense parlar i només cantant, ballant, fent ritmes amb la boca, tocant múltiples instruments de percussió, picant el terra de l’escenari, arrugant un paper de diari, picant de mans i de dits, t’expliquen una història d’amor pas a pas.

L’acostament: un intenta que l’altre li faci cas. Ara li canta una cançó, ara es miren… La nit: amb música tranquil·la, la nostàlgia i la lluna. L’endemà: amb una cançó que recorda al lent despertar, que va creixent a poc a poc. El coqueteig: un canta, l’altra l’acompanya, i sonen cançons com Quizás, quizás, quizás o Everybody dance now, amb balls que animen al públic des del primer moment. La felicitat: ulleres de sol, cançons de primavera, sabates de claqué i el primer petó. El compromís: demanat de la manera més musical, cantant Stand by me, amb un públic totalment entregat. La crisi: aquí els actors ja no canten, sinó que rapegen amb actitud desafiant. I la reconciliació: canten Te quiero mucho i de fons, un públic molt content. Acaben de demostrar que amb una mica de mímica, un atrezzo senzill, amb la música en tots els seus sentits i amb el ritme a la sang, una història tan simple i comuna com aquesta pot prendre molta vida. Els grans ja l’han viscuda, i els més petits tot just l’acaben de descobrir i de moment, riuen. Olívia & Olivier va ser tota una festa dedicada a l’amor, a la música i a treure el sentiment tan exagerat com ens surti de dins. Un homenatge a l’anar pas a pas, però a saber-ho fer sempre amb molta gràcia.

Eugènia Güell Barnils 

Potser també t’interessa:

Txus Eguílaz:  “Nos gusta salir al escenario para vivir lo que hemos preparado” 

“Olívia i Olivier” conquista el públic del Centre Cívic Urgell

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s