Dels murs als ponts

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els actors van començar amb una pregunta: “Què és un mur?” El públic aleshores no ho sabia, però en acabar l’obra, sortirien amb una resposta molt més profunda que la que van dir en un inici: “un obstacle, una barrera”, deien alguns. “Una protecció.” “Jo crec que el mur és de pell enfora, a vegades no és només psicològic, sinó també físic.” Benvinguts a un teatre interactiu, amb dinàmiques entre els actors i el públic, i amb una història on un noi i una noia, l’Alba i en Bernat, es coneixen en una piscina i decideixen quedar un dia. Segona pregunta: “Què deixaríeu fora del mur?” Alguns responen violència, altres odi, altres hipocresia. I algú reflexiona: “És que els murs són un invent humà…” En Joan Monells, un dels actors de la companyia Frec a Frec  , diu a l’actriu Beti Español: “Veig que això anirà bé!”

L’obra de teatre Murs tracta d’això; dels murs. Però ho fa de tal manera que no saps com i al final de l’obra, el públic ha trencat els seus murs i límits habituals i ha reflexionat i, d’alguna manera, sembla que més aviat s’hagin format ponts. L’obra de teatre que es representa, va parant entre les diferents escenes, i dos dels actors conviden a un espai de filosofia o, tal i com diuen ells mateixos, introdueixen una mica de debat: els hi agrada ser “filosofia de companyia.” Es va parlar de tot: de la por, de la por que porta a la prepotència, de fer cas a l’impuls o a la prudència… i la història, mentre, anava avançant: l’Alba i en Bernat queden un dia, però en Bernat se’n du una sorpresa quan veu que l’Alba porta dues ratlles pintades a la cara que signifiquen que és d’una altra comunitat enfrontada amb la seva. Davant de la frase “No s’hi pot fer res” d’una de les actrius, es va iniciar un nou debat: realment, és veritat això que no s’hi pot fer res? “Els sentiments traspassen els murs, però en canvi les cultures no”, expressa una dona del públic. I tothom encara queda més sorprès davant de l’observació d’un home que acaba d’arribar: “Però està bé que acabin junts? Donem per fet que el final feliç és que vagin a prendre copes?”

 Es replantegen fins i tot les més primitives suposicions i s’aprecia també la importància del context: fins a quin punt hem de seguir els murs socials o al contrari, travessar-los pels sentiments que tenim? I sense saber com, passes de pensar en l’Alba i en Bernat a pensar en els refugiats. Allò que t’agradaria ajudar però vols i dols, i que tal i com va dir un del públic, “t’hi acostumes, i ho veus passar cada dia per la televisió però no forma part de la teva realitat.” Del públic sorgeixen expressions com “murs de colors” o recordatoris de poemes: “Vinieron a buscar a los judíos y no hice nada porque yo no era judío. Vinieron a buscar a los comunistas y yo no hice nada porque no era comunista.” I és que a vegades, no sabem com actuar, però tal i com diu una senyora del públic, “no actuar és el que ens destruirà.” I l’actriu afegeix: “nosaltres actuem!”

Temps per l’humor, per la reflexió i per agafar ganes. En aquests debats sempre s’experimenta una cosa evident: tothom té opinions diferents. Però això no treu que hi hagi coses amb les que ens podem posar d’acord i, de tan en tan, construir algun pont i destruir algun mur.

Eugènia Güell Barnils

Potser també t’interessa:

“Murs” fa reflexionar sobre l’actualitat al públic

Beti Español: “El teatre interactiu és un bon entrenament per la vida”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s