Madame Bovary, una dona del segle XXI

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic dempeus aplaudint una actuació extraordinària. Així acabava la representació de Madame Bovary al Centre Cívic Urgell.

L’actriu Belén Fabra donava vida a Madame Bovary, la protagonista de la cèlebre novel·la de Gustave Flaubert. Àngel Alonso adapta el clàssic literari i li dóna forma de monòleg teatral. Es tracta, però, d’un monòleg especial, perquè, malgrat l’actriu està sola sobre l’escenari, la resta de personatges de la novel·la, encara que no apareixen en escena, estan presents durant tota la representació.

Madame Bovary ens explicava la seva història i es despullava per dins, potser per aquesta raó l’actriu apareixia a l’escenari amb una vestimenta que recordava a la roba interior de les dones de l’època. I així, amb ella fumant a l’escenari i una música de fons començava l’espectacle. Belén Fabra amb una gran capacitat dramàtica i una enorme sensibilitat donava inici al relat que aconseguiria que durant una hora ningú pogués deixar de mirar-la.

Movent-se per l’escenari i utilitzant diversos complements observàvem a Madame Bovary, una dona que volia fer realitat els somnis de quan era una nena, que volia ser com les heroïnes de les novel·les que li havien llegit al convent quan era petita. Una dona que somiava amb l’amor, amb la felicitat i amb la bellesa.

Tres revistes, unes botes, un vel de núvia, un barret de copa, una diadema, un mapa, un xal, una carta, un mocador vermell o una màscara van ser alguns dels objectes que Madame Bovary va fer servir per parlar-nos de la infantesa, de l’amor, del matrimoni i l’adulteri, de la maternitat i del desamor. La protagonista rememorava els fets més importants de la seva vida abans de morir.

Madame Bovary és una dona que somiava amb París. Una dona curiosa que volia marxar del poble i que vivia buscant constantment la felicitat. Una felicitat que, al seu torn, no trobava en l’amor, ni en els amants, ni en la seva filla. Madame Bovary és una dona que s’esforçava en creure’s enamorada però que es preguntava constantment perquè s’havia casat. Una dona que volia fugir de les feines de la casa i que patia per la vellesa.

Però, més enllà de tot això, Madame Bovary és Emma, una dona nascuda en un ambient mediocre que es va atrevir a intentar ser feliç encara que això la portés a enfrontar-se a les conviccions morals del seu temps. I Emma és, sense saber-ho, una feminista. Una dona com qualsevol de nosaltres, amb les mateixes preocupacions i els mateixos desitjos, i que ens demostra que, quasi dos segles després, potser les coses no han canviat tant com sembla.

Laura Lázaro Santos

Potser també t’interessa:

El públic troba excel·lent la representació de “Madame Bovary”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s