Una mina d’or i moltes històries inventades

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Cuando lees el texto por primera vez, no lo entiendes mucho y te preguntas: ¿qué es esto?” Aquesta sensació d’un dels actors de La secreta obscenidad de cada día és la que té el públic quan comença l’obra: entren dos personatges a l’escenari sense pantalons i amb una gavardina, seuen en un banc i després d’uns instants d’incomoditat, “¿Qué hace usted aquí?” li pregunta un a l’altre. I no saps com, de sobte, comencen a parlar. Ara d’això i ara d’allò, de tot i de res, i ara sembla que diuen la veritat però resulta que és mentida. La resposta a la pregunta de qui són no s’acaba sabent. I és que per aquests personatges, la seva identitat no és important, sinó que només ho és sobreviure, i per això estan disposats a inventar-se qualsevol història o interpretar qualsevol paper. “Es un juego teatral”, diu el director Alfredo Alonso, i és que, efectivament, és un joc, però d’aquells que fins que no arriba al final no entens el truc.

La secreta obscenidad de cada día, una obra xilena ambientada als anys 80, està escrita pel dramaturg Marco Antonio Parra. Malgrat passa en un banc de Xile, a l’obra hi surt de tot: qüestions polítiques i ideològiques mundials que quan han coincidit han provocat guerres (o no), personatges que han marcat la història com Marx i Freud o símbols de Llatinoamèrica i de tot el món, i la història del món en general. I tot això reduït a la conversa que tenen dos personatges asseguts en un banc i que demostra fins a quin punt tots aquests temes en el dia a dia poden arribar a ser obscens. I l’obra va d’això, de l’obscenitat del dia a dia, l’obscenitat que pateix la persona més individual, la política i el món en general. I potser irònicament, els personatges s’acaben psicoanalitzant perquè sorprenentment un d’ells confessa ser Freud, i aleshores l’altre diu que és Marx, i acaben parlant de somnis i del que tenen en comú i del que, en canvi, veuen diferent. És un constant estira i arronsa, d’ara confio en tu i ara no, i acabes arribant a la conclusió que si dos personatges poden inventar-se tot això, a gran escala, totes les ideologies del món també poden estar molt tergiversades, i entre enganys i veritats, si una cosa hi ha segur és obscenitat.

Però el final és sorprenent: els personatges, d’alguna manera, acaben completant-se. “Al final se acaban necesitando el uno al otro, y hay un mensaje de reconciliación en el sentido que nos muestra que tanto valen unas teorías como las otras, daigual si de derechas o de izquierdas” explica el director. I per arribar a donar aquesta sensació, de malgrat ser contraris tothom vol sobreviure i que per tant, alguna cosa entre tots tenim en comú, l’obra ha d’estar molt ben escrita. I ho aconsegueix amb aquest joc constant i metateatral: jugant amb els personatges i amb el que són i signifiquen. Així, l’actor Joaquín Daniel, diu: “Cuando una obra está bien escrita, no cuesta memorizarla, es como una melodia y empieza a poseerte. Hay un puente entre el viaje emocional del personaje y lo que está escrito, y el autor sabe por qué allí van tres puntos, o por qué allí va aquella palabra… y es una mina de oro.” I en definitiva, el text et dóna a entendre que en el món i la seva història hi ha moltes coses que semblen però no són, i en canvi moltes que són el que no semblen, i quan ja et creus del tot que un és Marx i que l’altre és Freud, de sobte un li pregunta a l’altre: “¿Es usted realmente Marx?” I no ho sabrem mai, perquè l’altre li contesta: “¿Y es usted realmente Freud?”

Eugènia Güell Barnils

Potser també t’interessa:

El públic gaudeix descobrint el teatre llatinoamericà

Alfredo Alonso: “La obra hace una revisión de toda la historia pero desde el juego teatral”

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s