Un silenci que parla i deixa sense paraules

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comença la funció a l’Ateneu L’Harmonia. Les 20 persones que estàvem esperant entràvem a una sala de parets blaves. Ens repartíem per l’espai i contemplàvem al terra a Carmina Pérez Soriano, actriu de Los rostros del silencio, amb el cap amagat i vestida de negre. Mica en mica i d’una forma amarga l’actriu començava a despertar i cantant una cançó ens conduïa a una segona sala. En un ambient molt íntim els assistents seiem a unes cadires i davant nosaltres observàvem un decorat amb cartes i roba esteses, una cadira i diverses làmpades.

Carmina Pérez Soriano a través de senzills canvis de roba es transformava en “La Negra” en un aviador i, finalment, en “La Loca”. Aquests personatges explicaven en primera persona la seva vivència durant la Guerra Civil. Tots ens traslladàvem 80 anys enrere. Per l’altaveu anaven sonant discursos polítics de l’època. El públic estava totalment integrat en l’espectacle. L’actriu ens mirava directament als ulls quan parlava. La quarta paret no existia.

Tot seguit, es produí un canvi de tarannà en la representació que ens deixaria a tots sense paraules. Carmina Pérez Soriano ens regalava la seva història. Asseguda a la cadira i amb una carpeta a la mà començava a parlar. L’atzar va voler que la seva tia no pogués cremar unes cartes que conservava de la Guerra Civil i així van arribar a les seves mans.

Un arbre genealògic pintat amb pintura sobre una tela havia format part de l’escenografia des de l’inici de la representació. Era el seu. Ens va explicar qui eren els personatges que havia interpretat a l’inici de l’espectacle i va presentar-nos a Bernardo i Emilia, els seus besavis, i els autors de les cartes que ens acabarien commocionant a tots. Va compartir amb els assistents fragments d’aquestes cartes. No obstant, només va llegir-ne una íntegrament: la que havia escrit Emilia a Franco demanant que absolguessin el seu marit, contra qui s’havien presentat diversos càrrecs. A la sala de l’Ateneu L’Harmonia només el silenci acompanyava les paraules de Carmina Pérez Soriano. Els assistents l’escoltaven amb gran atenció. Els seus besavis, malgrat tot, havien sobreviscut a la guerra. Després d’explicar la seva història la intèrpret amb un discurs brillant va obrir una profunda reflexió.

“Sobrevivieron, si a tener que humillarse diariamente se la puede llamar vida”. El fet traumàtic d’una guerra té conseqüències que perduren al llarg de les generacions. Així havia arribat fins a la protagonista un sentiment de culpa, de la culpabilitat que sentien els seus besavis per haver sobreviscut; un sentiment de resignació sorgit del pacte de silenci que la violència i el terror van imposar durant la guerra i que va callar tantes coses.

“Mis antepasados no podían hablar pero yo si (…) recordar no quiere decir vengar, (…) tomo el relevo de la lucha callada, (….) liberar mi cuerpo es liberar el suyo”. Amb una pandereta a la mà i cantant una cançó finalitzava l’obra. Un llarg aplaudiment era seguit per un silenci que només trencaria al cap d’uns minuts la intervenció de dos assistents: “Increíble”, “Gracias por compartir esto con nosotros”.

Història familiar i història social es barregen en aquest espectacle. “L’objectiu era acabar amb el silenci que patia la meva família i que també pateix la societat” explica Carmina Pérez Soriano. Pretén que la seva història serveixi de mirall a un públic amb el que té un important punt en comú: l’horror d’una guerra no parlada. Ella trenca amb el silenci i s’allibera del seu sentiment de culpa amb la intenció que el silenci el trenquem tots.

Laura Lázaro Santos

Potser també t’interessa:

Carmina Pérez Soriano: “La primera que ha de trencar el silenci sóc jo”

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s