Quan es desmitifica el que és normal

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Normal. Era un dia normal.” Així començava l’espectacle La Mil·limetrada a la Casa Elizalde. Un espectacle que, d’una manera o d’una altra, va fer pensar a tots els assistents. I per fer-ho, només van ser necessàries dues actrius amb dues cadires.

Es tracta d’una obra que se centra en presentar la problemàtica d’una dona qualsevol que sempre fa tot allò que s’espera que faci, però que, a la vegada, és presonera d’una realitat que no li agrada. Amb una estructura de conte clàssic, les dues actrius aconsegueixen crear un joc teatral que enganxa des del principi. Una és la veu narradora mentre que l’altra és el cos del personatge representat. Però, tot això canvia quan la protagonista decideix replantejar la seva vida i alliberar-se.

A partir d’aquí, l’espectacle es torna molt més complex. La narradora és al mateix temps la consciència de la protagonista i juntament amb ella i els seus desitjos, va modulant la història fins a crear-ne una decidida completament per ella mateixa. Així, amb el canvi d’argument també es produeix un canvi a nivell teatral. Amb l’alliberació del personatge, el llenguatge teatral es torna també més lliure.

A base de música, balls, gestos i alguns flashbakcs, es construeix l’obra, que explica anècdotes personals per tal de mostrar alguns dels elements que poden quartar els individus. “Hem intentat que siguin anècdotes pròpies amb les quals el públic es pugui identificar” comenten les actrius, Mònica Barrio i Marina Congost. Una mare molt rigorosa, amb qui has de complir unes expectatives, un home amb qui s’espera que et casis i tinguis fills, una situació en la que no saps dir que no…Tot això i molt més és el que ensenya La Mil·limetrada. Perquè, a través d’un to narratiu d’allò més subtil, aconsegueix fer crítica i reflexionar al mateix temps de temes molt diversos.

Parla de la llibertat de l’ésser, de totes aquelles petites rareses que ens fan ser qui som, del present i d’aprofitar cada dia al màxim, de la pressió social cap a les dones, de la manera estàndard de fer teatre a Catalunya. I al voltant del concepte “normal”, planteja que tot allò que no sembla normal també ho pot arribar a ser. “Normal? És un dia… normal?” deia una de les actrius per finalitzar. I així com havia començat l’obra, també acabava. Perquè, en el fons, i potser sense intenció, La Mil·limetrada és una espectacle molt ben mil·limetrat.

Aina Fortuny Ruiz

Potser també t’interessa:

Mònica Barrio: “Si no has sigut feliç has perdut el dia i només l’has perdut tu”

“La Mil·limetrada” fa veure la normalitat de la vida d’una altra manera

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s