Jugar en un món de meravelles

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“L’Alicia va començar a adormir-se i a l’entreson va veure passar un conill gran amb molta pressa…” i acaba al País de les Meravelles. I a partir d’aquí ens sembla que ens coneixem la història, però el País de les Meravelles és un somni i el món oníric sempre sorprèn. “L’Alícia té un imaginari molt bèstia, trobàvem moltes imatges i veiem que podíem fer moltes coses” diu David Maqueda, director de Proyecto Alicia. L’obra encara no s’ha estrenat, però dissabte es va fer un assaig general obert de la primera part  al Centre Cívic El Sortidor. “La segona part és el món al revés. Si la primera part ja és boja, imagineu tot aquest surrealisme del revés!”, diu el director.

La primera part és, efectivament, boja i absurda, però des de l’inici aconsegueixen captar l’atenció del públic: han plantejat la història que tothom coneix amb una escenografia molt senzilla, però sense deixar de ser treballada: globus, cadires, una taula, objectes de cuina i la música d’un piano en directe d’acompanyament. Juguen amb les ombres, amb  els llums i, a més, compten amb un guió que deixa anar preguntes i reflexions al públic en tot moment. “Des del primer dia sabíem que treballàvem amb un referent, una història que tothom coneix, i no podíem trencar les expectatives però també volíem anar més enllà”, diu l’actriu Aïda Bellet. Tot i així, el que més por els hi feia era que el públic es desenganxés. “Això és un joc, nosaltres volem jugar amb el públic, que imagini amb nosaltres i entri, fins i tot que es pensi que és Alicia” explica l’actriu Alba Duñó. I és que en aquesta obra els personatges són líquids, perquè tots cinc actors representen a Alícia, i es van passant el personatge segons l’escena. Això no ho fa confús, sinó el contrari: entreté i demostra que tots podem jugar, somiar i entrar en un món on els gats somriuen, es fan endevinalles que no tenen resposta, s’envien regals als peus d’un mateix, es parla amb el temps i des d’una finestra es veu el jardí més bonic que mai havia vist ningú. En definitiva, un conjunt de coses il·lògiques però que són de les que més et fan pensar i replantejar la teva pròpia lògica. “Sembla que tota l’estona siguin tonteries, però en el fons és intel·ligent”, explica Bellet. La primera part acaba molt de cop, i els actors ho reconeixen: “Et quedes parat, i et preguntes: de què va? No entens res, però és que no va per aquí, sinó que és un joc constant!” diu l’actriu Núria Montes. I el director afegeix: “I més encara amb la segona part. Volem que l’espectacle sigui el mateix, que una vegada hi hagis entrat no deixi de créixer i que cada vegada juguis més, i que mai et deixi de sorprendre.”

Eugènia Güell Barnils

Potser també t’interessa:

Núria Montes: “Teníem ganes de despertar el món dels somnis”

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s