Un plat d’espaguetis acompanyat de poesia

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Uno es lo que come, como lo come y con quien lo come”, i millor si, a més, tens un llibre al costat. Dissabte passat el Mercat de la Guineueta es va omplir com sempre de peix, verdura i fruita, però qualsevol que hi anés a comprar a partir de les 12h va sentir-se més acompanyat que mai: cinc actors, entre la quotidianitat d’un dissabte qualsevol al mercat, van llegir literatura i recitar versos dels millors autors de l’Amèrica Llatina: “No hay nada más dulce que comerse una obra de esta autora, porque estoy seguro que con ese titulo ya se os hace agua la boca”, deia un dels actors. I seguidament, llegia un tros de Como agua para chocolate, de Laura Esquivel. Els autors, tots de l’Amèrica Llatina, van ser molt variats, des de Neruda i García Márquez a escriptors no tan coneguts com Héctor Abad Faciolince o Laura Restrepo. “¿Quién quiere probarlo? ¿Quién quiere leerlo?” anaven cridant els actors.

“Un mercat és un espai molt dinàmic i social, i hem intentat incorporar-nos a aquest ritme”, expliquen. Ells anaven vestits com qualsevol qui va a comprar un dissabte al matí, però dins el seu carro, a més a més de menjar, hi havia llibres. Alguns dels compradors seguien el recorregut que els actors anaven fent entre les parades i altres es quedaven a comprar. “Tothom té els seus horaris, però ja és bonic així: que alguns et segueixin i que altres simplement ensopeguin amb tu i escoltin algun vers de casualitat i després es quedin a la parada comprant la carn”, diu un dels actors.

Casa Amèrica Catalunya, la fundació que ha organitzat Mercamèrica, va triar fragments de temes gastronòmics per a tots els gustos, “sabores que no se escapan tan fácilmente” i de grans chefs literaris. Malgrat algunes persones que van arribar més tard al mercat no acabaven d’entendre de què es tractava la representació, l’expressió dels qui hi van ser des del primer moment mostrava complicitat amb els fragments que, entre gastronomia i literatura, s’identificaven plenament amb la vida del dia a dia, i encara més llegits enmig d’un mercat. “Lo malo de llorar cuando uno pica cebolla no es el simple hecho de llorar, sino que a veces uno empieza, como quien dice, se pica, y ya no puede parar. No sé si a ustedes les ha pasado pero a mí la mera verdad sí. Infinidad de veces” deia un dels textos de Laura Esquivel.

En acabar, els actors van explicar com fer un plat d’espaguetis i van recomanar que l’acompanyéssim amb dos llibres de poesia. “Cualquier otra compañía no es recomendable”, deien. I seguien: “Todos los buenos poetas nos curan la llenura de palabras, son una comida simple y esencial, nos curan los atrancos de la gola. ¡Lean, lean! Déjense acompañar por los buenos autores, por sus buenas historias, por el sonido delicioso de las palabras, y cuando sientan que las coses no van del todo bien, recuerdan que todo pasa. ¡Hasta la ciruela pasa!”

Eugènia Güell Barnils 

Potser també t’interessa:

Mercamèrica alegra la compra al mercat

Abril Hernández: “Hemos dado vida a la literatura”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s