“Locus Amoenus” o com passar l’última hora de vida en un tren

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

S’obren les portes i un conjunt de cadires buides estan col·locades a dalt i a baix de l’escenari. Però, en poc temps la situació canvia. I els tres actors comencen a asseure’s en elles. Al mateix cop ho fa el públic, que es prepara per passar una bona estona. Així, s’inicia Locus Amoenus a la Casa Elizalde.

Des del principi, la companyia teatral ATRESBANDES deixa clar que no hi haurà cap tipus de sorpresa. “Aquests tres moriran d’aquí una hora” es pot llegir a la pantalla del fons, que funciona com a narrador. I sí, amb només una hora, l’obra viatja cap a la mort. Amb l’ajuda de certs tocs d’humor i la metàfora d’un viatge en tren (inspirada en el relat El Túnel de F. Dürrenmatt), la representació aconsegueix parlar del sentit de la vida i l’abisme de la mort. “Locus Amoenus planteja un contrast entre allò transcendent i allò quotidià” assegura l’actor Albert Pérez.

Però no és només això: aquest conflicte es barreja a la vegada amb les descripcions d’alguns paradisos, que ajuden a intensificar el seu missatge. La societat està capficada en la recerca d’un paradís, un lloc utòpic (“locus amoenus”) on vol arribar. I això implica un problema: no ser conscients de la possibilitat de morir en qualsevol moment. Partint d’aquesta idea, Locus Amoenus narra de manera natural l’última hora dels tres personatges. “L’obra té una primera lectura molt senzilla però a sobre s’hi sumen varies capes que van molt més enllà d’aquesta” afirma l’actor Miquel Segovia.

Amb poc text i gran part d’ell en anglès, la representació ha recorregut mig món, passant per llocs tan diferents com Iran o Anglaterra. “En general, l’ésser humà és més semblant del que pensem i tot i que hi ha algunes diferències culturals, el públic sempre reacciona de manera similar” comenta l’actriu Mònica Almirall. Sembla que per allà on passa Locus Amoenus convida el públic a pensar i l’ajuda a veure que per viure de ple s’ha de tenir en ment que un dia tot s’acabarà. Potser el seu secret es troba en la manera de fer de la companyia teatral, que constantment busca la novetat. Qui sap. Només cal anar a la seva nova aposta, All in i trobar allà la resposta.

Aina Fortuny Ruiz

Potser també t’interessa:

L’últim tren de Locus Amoenus

El públic destaca l’originalitat de “Locus Amoenus”

“Buscàvem la manera més inversemblant de morir i vam dir: un conill!”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s