“La Col i la Figa”: “Podem jugar al que ens agradi més”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Unes capses de cartró pintades de colors i amuntegades, dues cadires i elles com a protagonistes, la Col vestida de taronja i la Figa de verd. Amb una escenografia senzilla i simple, Lídia Casanovas i Sara Carro han aconseguit entretenir el jove i inquiet públic de l’Ateneu l’Harmonia. Les joguines han estat les protagonistes i han facilitat la interacció de les dues pallasses amb el infants que han estat  participatius en tot moment i han tingut un paper molt actiu en l’espectacle.

La Col i la Figa volien obrir els seus regals però per poder fer-ho primer havien de complir una difícil missió: convertir-se en un nen i una nena respectivament. Un llaç i una corbata són els atributs que les dues pallasses han emprat per dur a terme l’encàrrec i poder així obrir els seus regals. “És la metàfora artística del que realment passa, quan naixem ens diuen has de dur un llaç o has de dur una corbata” explica Sara Carro.

Suau, fina i delicada són alguns dels adjectius que la Col i la Figa han relacionat amb la noia. Per contra, han vist el noi com algú que no pot plorar mai, que ha de ser fort i valent. A partir d’aquesta reflexió, La Col i la Figa pretén fer una crítica a la societat binaria actual que estableix que en funció de si ets noi o noia has de ser d’una manera determinada.

Entendre el món sense la categorització de gènere és l’objectiu que vol promoure Fil a l’agulla amb aquesta representació. Per aconseguir-ho converteixen les joguines en l’element central de l’actuació. “Juguem molt amb la simbologia del regal i de la joguina perquè això fa que els nens emfatitzin molt amb l’espectacle” argumenta Sara Carro.

La col i la figa, per tant, malgrat pot semblar simple a primer cop d’ull, pretén en realitat transmetre un missatge força complex. Busca ser un referent artístic i cultural diferent, no sexista. Amb la breu cançó No importa si ets un nen, no importa si ets una nena, podem jugar al que ens agradi més. Pilotes i patins, cotxes i cuinetes, podem jugar al que ens agradi més… que tota la sala ha cantat els darrers minuts de l’obra, Lídia Casanovas i Sara Carro volen apropar els més petits a aquesta idea no dicotòmica del sexe en el gènere.

L’espectacle gratuït ha tingut una molt bona acollida i la major part de les opinions del públic de la sala d’actes de l’Ateneu l’Harmonia han estat molt favorables. Els espectadors han destacat sobretot el fet que fos un espectacle molt participatiu i la idònia durada de la representació que ha permès mantenir l’atenció d’un públic d’entre 3 i 7 anys que cap al final de la obra ja estava força dispers.

Laura Lázaro Santos

Potser també t’interessa:

Sara Carro: “Al nèixer ens imposen que els nens porten corbata i les nenes llaços”
“La col i la figa” o com jugar sense ser sexistes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s