Fugir amb Houdini

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En un ambient íntim i proper, Felipe Cabezas amb el seu monòleg de teatre-imatge ha fet gaudir a l’audiència de la sala d’actes de la Casa Elizalde d’una estona especial i divertida on el silenci ha estat el gran protagonista. Amb gestos, pantomima i màscares l’actor ha aconseguit mantenir l’atenció del públic durant els 50 minuts que ha durat l’espectacle.

Houdini y el arte de la fuga narra la vida més íntima del famós escapista húngaro-americà, Harry Houdini (Erik Wesiz). L’obra atorga especial èmfasi a la seva infància, als moments de solitud i de preparació del mag, als moments amb la seva dona i també, a la seva mort. Felipe Cabezas aconsegueix dur a terme aquest recorregut per les etapes més complexes i menys conegudes de Harry Houdini amb l’ajuda d’un seguit de màscares, que li permeten interpretar diferents fases de la vida del mag.

Les màscares, però, no han estat els únics recursos utilitzats. Les llums i el so, sota el control de Mattia Russo, també han jugat un paper clau. Cal remarcar també la importància de la música, majoritàriament original, que ha acompanyat els moviments de Felipe Cabezas a sobre de l’escenari. Mara Lapore s’encarregava de tocar el piano i la flauta travessera aconseguint una compenetració perfecta amb l’actor. “La idea de fer ús només de llenguatges no convencionals o para-teatrals va sorgir pel fet que Houdini al morir va deixar un codi amb el qual es comunicaria amb la seva dona a través d’una sessió d’espiritisme. Per tant, vam imaginar que podíem eliminar la paraula, la veu i el text” explica Cabezas, que forma part de la companyia teatral de la Sala Fènix.

L’espectacle es centra en la idea de fugir: fugir de la pobresa, del destí, de la guerra, de les dificultats. “Houdini va fascinar a la classe obrera. En una època marcada per l’opressió on la llibertat era limitada, el veien com algú que havia estat capaç de fugir. La sensació de l’home que era lliure i podia escapar de tot va ser una inspiració pel nostre treball” argumenta Cabezas.

La representació reflecteix aquest esperit de llibertat, poder fugir dels conflictes a través de l’ànima, de la pròpia voluntat d’escapar. L’espectacle gratuït, malgrat la limitada presència de la paraula, ha estat sorprenent i els espectadors no han deixat de riure en cap moment. Sorprenent també  ha estat el final, que ha fet que el públic es poses dempeus per aplaudir la interpretació.

Laura Lázaro Santos

Potser també t’interessa:

Felipe Cabezas: “Houdini y el arte de la fuga trabaja el verbo huir en todas sus facetas”

L’audiència considera que “Houdini y el arte de la fuga” és un espectacle que val la pena

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s